dimarts, de març 11, 2008

GRÀCIES CIUTADANS DE CATALUNYA!

L'autor de la fotografia és en Manuel Mas, diputat al Congrés

EL PSC TREBALLARÀ AMB FERMESA I LLEIALTAT

A voltes diem que el Partit dels Socialistes de Catalunya és el partit que més s’assembla a Catalunya i per repetida sembla aquesta simplement una frase feta. Per això crec que ens entendrem millor si dic que els socialistes, tots els que formem part d’aquest projecte, som com la majoria de ciutadans, perquè també som i treballem per a la majoria.

Des de la consciència de la nostra diferència, des de la consciència del que Catalunya ha significat i continua significant per Espanya, treballem per l’interès general, no per interessos partidistes o sectaris. No confonem el país i l’interès del país, amb el partit i l’interès del partit, com fan d’altres. Perquè sabem que només des de l’esforç comú podrem construir el país que ens mereixem.

El futur de Catalunya passa per Espanya i per Europa. Ara bé, una Espanya que ens respecti i que ens valori en tota la nostra dimensió, però sobretot que ens entengui i ens estimi. Aquesta ha estat l’Espanya governada pels socialistes aquesta legislatura. Per això, també cal que nosaltres donem mostres de respecte, de valoració, d’enteniment i d’estima. Els socialistes defensem una realitat nacional catalana sense negar la realitat nacional espanyola, perquè considerem que Catalunya i Espanya no són realitats separables sinó que ens trobem en una Espanya “nació de nacions”.

El govern de José Luis Rodríguez Zapatero se l’ha jugat. Se l’ha jugat per aquells valors en els que creia i en la seva actuació hi hagut valentia. Reconeixement del català a Europa, així com a diversos àmbits de l’Estat, participació dels consellers a les reunions del Consell d’Europa, retorn dels papers confiscats il·legalment que es trobaven a Salamanca, aprovació de la Carta Municipal de Barcelona, més inversió econòmica, aprovació d’un Estatut d’Autonomia, compliment de traspassos competencials com la gestió de la immigració, reconeixement de la participació de les Comunitats Autònomes en la designació de magistrats del Tribunal Constitucional, ubicació a Barcelona de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions i un llarg etcètera.

Aquesta legislatura hem treballat tots els socialistes plegats de manera nítida en una direcció: la millora de la convivència i la institucionalització de la cooperació entre els pobles d’Espanya. El pacte lleial entre tots és la pedra angular del Federalisme, el nostre projecte. Perquè pensem que la convivència en la diferència és possible, perquè no tenim una mentalitat excloent, perquè d’acord amb la nostra tradició republicana creiem més en les persones que no pas en els territoris i perquè sabem que Catalunya continua sent important per la resta d’Espanya. La diversitat creiem que aporta riquesa i coneixement i oportunitats, no incerteses ni conflicte. Els socialistes compartim aquest projecte perquè estem convençuts que l’Espanya real és una Espanya plural, respectuosa amb la seva diversitat, que no sols no nega les diferents identitats que la conformen, sinó que es mostra orgullosa d’elles.

Hem practicat per convicció el consens en l’àmbit del diàleg institucional, en el que s’ha recuperat, la interlocució bilateral i multilateral entre administracions. Pensem en les tres conferències de Presidents celebrades, les dues cimeres transfrontereres on els Presidents de les Comunitats Autònomes frontereres van poder acompanyar al President del Govern, la revitalització de les conferències sectorials o la celebració de conferències bilaterals amb el Govern de la Generalitat on s’han acordat nombrosos traspassos. Tanmateix, aquest diàleg i aquesta lleialtat institucional han servit també per reduir molt significativament la conflictivitat jurisdiccional.

Nosaltres sabem que aquest govern, i molt especialment el seu President, és qui més ha cregut en Catalunya i en els catalans. Hem estat a l'alçada i per això amb orgull, amb emoció vull donar les gràcies als catalans i a les catalanes per fer possible poder tenir majoria al Congrés, per fer possible que el proper President del govern sigui José Luis Rodríguez Zapatero.

Convivència i confiança, dos valors essencials en tota democràcia. Els socialistes hem apostat per ells durant aquesta legislatura. Uns han apostat per la crispació i l’enfrontament entre els territoris i les persones; i els altres fan bandera de la seva permanent desconfiança, generant-ne encara més. Té sentit demanar que es parli català al Congrés o que representants de Catalunya puguin participar en reunions del més alt nivell al Consell europeu i després demanar la independència? Què volem, catalanitzar Espanya per després demanar la independència? Això no és lleialtat, ni tant sols és coherència. Només des del sentiment de pertinença i del reconeixement de l’altre es pot exigir el propi reconeixement.

La legitimitat de les nostre demandes com a socialistes catalans està en fer plantejaments racionals i raonats, des de Catalunya però pensant en el bé comú, preocupant-nos i ocupant-nos de la part, però també del tot. Així és com s’aconsegueix millor finançament, més inversió, més competències i més reconeixement nacional. Aquesta legislatura ha estat un bon exemple.

Amb la llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, vam aprovar un nou Estatut d’Autonomia de Catalunya. Un Estatut que amplia i defineix de manera més acurada les competències que ens són pròpies, que perfila un nou sistema de finançament per garantir que la manca de voluntat política no deixi Catalunya sense les inversions necessàries i que fa un ampli reconeixement del fet nacional. L’aprovació d’aquest nou Estatut va suposar un llarg procés, que en moltes ocasions ha estat difícil i complex, però que ens ha permès tenir un text aprovat per una àmplia majoria dels ciutadans i ciutadanes en referèndum.

El PSC fa una valoració molt positiva d’aquest nou text estatutari perquè és un avenç cap el Federalisme. Dins del marc de la Constitució hem sabut avançar en la direcció correcte. Ara ja tenim una llei que s’ajusta molt millor a la realitat, una llei actualitzada i ambiciosa. Una llei, no ho oblidem, d’obligat compliment, la qual cosa vol dir que requereix fermesa i lleialtat en el seu desenvolupament. La il·lusió i la tenacitat del treball empès mereix la seva consolidació. Els catalans ens ho mereixem. Per això és tan important que Rodríguez Zapatero i no l’impugnador de l’Estatut, Rajoy, torni a ser President.

La nostra prioritat, doncs, és Catalunya i Espanya, perquè no hi ha contradicció, ni conflicte d’interessos. Perquè si Catalunya va bé, Espanya també. Una cosa tan simple com aquesta només l’ha entès aquest govern socialista.

Part d'aquest article va ser publicat a la Revista La Rosa, núm. 49 febrer 2008. pp. 22-24