dilluns, d’abril 30, 2007

LA LUZ DE JOANOT MARTORELL

Hace una semana viajé desde Barcelona a Gandia para asistir a la presentación de un libro… Visions del Tirant lo Blanc, un libro repleto de sentimiento, pero sobre todo, de calidad creativa, de conocimiento, de sensibilidad, de inteligencia,… de sugerencias.

Supongo que lo natural hubiese sido escribir estas líneas en catalán, puesto que el acto se desarrolló en valenciano y todos los momentos compartidos con los protagonistas tuvieron como lengua vehicular otra distinta a la empleada en esta nota. Justamente, porque quiero compartir el instante vivido con más gente, porque quiero acercar estos momentos de plenitud a aquellos que viven ajenos a estas realidades que existen a su vera uso esta otra lengua común.

Don Quijote cumplió 400 años, todos nos acordamos, y esa era una oportunidad única para proyectar, a su vez, al libro que creó fascinación en Cervantes, aquel que salvaba de la quema calificándolo “del mejor libro del mundo” donde los héroes eran humanos, el amor carnal y las proezas verosímiles. Es una pena que el reconocimiento internacional de El ingenioso hidalgo Don Quixote de la Mancha no se haya aprovechado más para proyectar con él otra gran obra de las literaturas españolas.
Unidas por la fuerza plástica de la épica caballeresca, el Quijote y el Tirant están hermanados por la belleza de un ideal aventurero y noble. Un ideal al servicio de una justicia poética, profundamente evocadora.

Los ecos de la misma están fielmente retratados a través de las imágenes de Antoni Catany. Colores vivos e intensos que hablan de una luminosidad íntima, hecha y alimentada a base de palabras: “-Per quina raó –replicà Tirant- t’apiades del nostre públic enemic que amb tanta crueltat ha intentat matar-me? És just que ell siga condemnat segons ell volia fer amb nosaltres. Ara no és temps d’altra cosa que de crueltat, perquè la victòria està condicionada a la nostra virtut. Dit això li desféu el bacinet i li tallà el cap. L’atxa de Tirant era reconeguda entre les altres perquè estava tota vermella i rajava sang dels hòmens que havia mort. Així mateix, la terra era coberta de cossos morts i tota vermella per la sang que s’hi havia escampat”.

O colores apagados por la serenidad incandescente de una vela espoleada por el espíritu mediterráneo de quien siente y expresa: “Tirant no pogué contenir per més temps les llàgrimes dels seus ulls i, intuint que la princesa s’enutjava, afegí: -Senyora, per no fatigar la vostra senyoria, detindré la passió que la meua atribolada ànima sent, la qual vol partir del càrcer del meu cos si té de viure amb aquesta pena”.

Así, los textos seleccionados del Tirant lo Blanc por el poeta Josep Piera son mordiscos suculentos de una obra todavía demasiado alejada y desconocida en nuestro país.

Piera utilizó en la presentación de la obra una imagen, la del “comboy”, para expresar la idea de que los grandes proyectos al final salen por la confluencia de esfuerzos y de compromisos. Casi todo en la vida es una acumulación; de voluntades, de intereses y desintereses, de búsqueda y aportación de belleza, era una manera de expresar agradecimiento, y de quitarse importancia. Pero lo cierto es que la energía emitida por su entusiasmo fue, seguramente el detonante y la llama de todos los demás que en mayor o menor medida participamos en este “comboy”.

divendres, d’abril 20, 2007

COMPROMISO CON CUBA

Vuelve a estar de moda hablar de Cuba… Cuba existe siempre, pero eso no importa, sólo se habla de ella si sirve para criticar al gobierno y para intentar el desgaste del Ministro de Exteriores y de Cooperación. No se trata de mostrar la preocupación por los presos políticos, se trata de poder criticar sin rigor al Sr. Moratinos. Por ello, es importante ordenar un poco el debate, para huir de la demagogia, del maniqueísmo y del debate “moral” que el Partido Popular parece que quiere imponer, tal como ha demostrado en la presentación de la proposición no de ley debatida hoy en la Comisión de Exteriores del Congreso de los Diputados.

En relación a Cuba la posición del gobierno y del partido socialista que se ha mantenido y se sigue manteniendo tiene los siguientes ejes:

1. solidaridad con el pueblo cubano y el máximo respeto a los cubanos.
2. demanda de respeto de las libertades y de los derechos humanos.
3. demanda de la liberación de todas las personas encarceladas por cuestiones de opinión y de oposición democrática y pacífica.
4. apuesta por el diálogo crítico y constructivo con las autoridades cubanas, la oposición, la sociedad civil y la comunidad cubana en el exterior.

El establecimiento de estos ejes básicos busca a corto plazo la liberación de presos y la posibilidad de que los disidentes cubanos puedan celebrar reuniones públicas (como se ha conseguido) y a medio plazo conseguir una transición liderada por los cubanos, sin violencia, en libertad, con posibilidad de reconciliación y que no implique una regresión económica o social.

Pero racionalicemos el tema: estamos de acuerdo en que Cuba es una dictadura y en que tiene que avanzar hacia una democracia; estamos de acuerdo en que Cuba no respeta, como sería deseable, las libertades y los derechos humanos; estamos de acuerdo en que Cuba continúa teniendo presos políticos y que debería respetar en mayor medida la libertad de expresión y de opinión liberando aquellos presos políticos; estamos de acuerdo, por tanto, en el diagnóstico y en los objetivos a alcanzar.

Para ello, cuando el PP gobernó, cambió su política. Resultados: ninguno. Ni cambio de régimen, ni más libertades reconocidas, ni más presos liberados… todo lo contrario, la actitud fue contraproducente.

Ahora gobernamos los socialistas y el camino elegido por el actual gobierno converge con la posición de los gobiernos de España hasta que llegó el PP al poder y con la posición de la UE. Este camino es, sin duda, el mejor para llegar a los resultados expresados, haber recuperado la interlocución y la posibilidad de influenciar en los acontecimientos sin caer en la ingerencia ayudará a que los cubanos lideren un cambio en su país, buscando la democracia y buscando el bienestar del pueblo cubano.

dijous, d’abril 12, 2007

RETORN ALS ORÍGENS DE LA UNIÓ: SENSE ENERGIA NO SOM RES

El 10 de gener de 2007 la Comissió Europea, coincidint amb els 50 anys justament dels Tractats de Roma, llença el Pla de Política Energètica. Aquest Pla té grans objectius, tres reptes a mitjà termini i tots tres em susciten preguntes que deixaré aquí obertes i que en el fons són els autèntics reptes als que crec s’enfronta la Unió Europea, més que la Unió, tots els ciutadans que en formem part i que així ens sentim:

1. Augment de la competitivitat: imprescindible pel creixement econòmic i el benestar dels ciutadans, cal apostar fortament per un mercat interior comú i una circulació lliure de les mercaderies que sigui real. És cert que fa molts anys es va aprovar aquesta llibertat en el marc de la Unió Europea, però també és cert que el suport físic per a garantir aquesta circulació no existeix en alguns indrets, pels quals hem d’apostar fortament (citaré com exemple el pas França-Espanya). Tanmateix serà necessària la inversió en I+D per abaratir el cost de l’energia i aconseguir alhora una major sostenibilitat, i en un pla d’estalvi i eficiència.

Podrà la UE actuar amb una veu única quan no és capaç de fer-ho en d’altres temes importants com la política exterior o la de defensa i seguretat? Podran prescindir els Estats d’actuar amb criteris nacionalistes?... el gran mal d’Europa, no ho oblidem.

2. Assegurar el subministrament (donada la dependència energètica d’Europa): només generem el 25% del que consumim, per tant, depenem dels països productors de gas i petroli. La imprevisibilitat de la majoria d’aquests països subministradors, la majoria amb règims no democràtics o amb democràcies molt inestables fa que les relacions tampoc no siguin senzilles pels Estats membres.

Què passa quan aquests països tenen règims repudiats per occident? Què passa si s’anul·la una visita a Espanya d’un ministre d’aquests països perquè hem atorgat la nacionalitat a un “enemic” de la seva Nació? Què passa quan vulneren drets humans? Hem de mantenir els tractes? On és el límit?

3. Sostenibilitat: ha quedat palès que el nostre creixement i modes de vida no és sostenible. Cal disminuir les emissions de CO2 i això vol dir disminuir la producció d’energia amb combustibles fòssils. Cal apostar per les energies renovables, ens diu la Comissió, i arribar al 20% d’elles l’any 2020. Al mateix temps, però, acceptem “pop” com animal de companyia i deixem que les nuclears comptin com energia renovable (és que si no França no signava).

Arribarem als objectius de millora de la sostenibilitat deixant llibertat absoluta perquè els Estats membres elegeixin el seu mix energètic? També en aquest cas continuarem donant prioritat a la voluntat nacional sobre l’interès general?

No em mal interpreteu, però. Penso sincerament que el pas que han donat les institucions comunitàries, totes tres (Parlament, Consell i Comissió) amb el recolzament al Pla de Política Energètica és un pas endavant que donarà els seus fruits, malgrat les contradiccions, malgrat les nostres pors i malgrat les incerteses inevitables a les que ens enfrontem.

dimarts, d’abril 03, 2007

MÉS I MILLOR CULTURA: MÉS LECTURES I MÉS PLAER PELS SENTITS

El Govern va entrar al Congrés dels Diputats la llei de la lectura, del llibre y de les biblioteques, per tal d’acabar amb la regulació preconstitucional que sobre la matèria encarnava una llei de 1975.

Els objectius primordials d’aquesta llei són els següents:

1. Promoure la lectura i l’hàbit lector dels ciutadans, fent que el llibre sigui un element central a les nostres vides. L’objectiu és que tinguem una societat lectora.

2. Garantir accés als llibres i a la cultura per a tota la ciutadania, buscant la qualitat i la diversitat del que s’edita, tot establint el preu fix del llibre, element vertebral d’aquest text legislatiu per aconseguir un ple recolzament al llibre i als llibreters (com agents comercials i també com agents culturals).

3. Passar del descompte del llibre de text al preu lliure pel llibre de text, cosa positiva perquè s’evita poder usar el descompte com a reclam, cosa que han fet les grans superfícies fins ara.

4. Potenciar les biblioteques, com a centre fonamental en la difusió cultural i l’accessibilitat de la mateixa.

5. Actualitzar des del punt de vista tecnològic el sector, incorporant la regulació sobre les noves tecnologies (a les biblioteques, ampliant el concepte de llibre...).

6. Impulsar la col·laboració i la cooperació entre administracions en una matèria tan sensible com aquesta, assumint, a més, el plurilingüisme de l’Estat.

Els hàbits socials –en parlàvem fa pocs dies arrel de la llei d’igualtat- no són tan simples de canviar com pot ser aprovar un text legislatiu, però sí que penso que l’expressió de la voluntat general de tendir cap a una banda ajuda, i molt, a arrossegar mentalitats, costums, tradicions, hàbits, en definitiva. Esperem que la passió pels llibres, per la ficció, per les històries, les narracions... arrossegui cada cop a més gent.