dimarts, d’abril 03, 2007

MÉS I MILLOR CULTURA: MÉS LECTURES I MÉS PLAER PELS SENTITS

El Govern va entrar al Congrés dels Diputats la llei de la lectura, del llibre y de les biblioteques, per tal d’acabar amb la regulació preconstitucional que sobre la matèria encarnava una llei de 1975.

Els objectius primordials d’aquesta llei són els següents:

1. Promoure la lectura i l’hàbit lector dels ciutadans, fent que el llibre sigui un element central a les nostres vides. L’objectiu és que tinguem una societat lectora.

2. Garantir accés als llibres i a la cultura per a tota la ciutadania, buscant la qualitat i la diversitat del que s’edita, tot establint el preu fix del llibre, element vertebral d’aquest text legislatiu per aconseguir un ple recolzament al llibre i als llibreters (com agents comercials i també com agents culturals).

3. Passar del descompte del llibre de text al preu lliure pel llibre de text, cosa positiva perquè s’evita poder usar el descompte com a reclam, cosa que han fet les grans superfícies fins ara.

4. Potenciar les biblioteques, com a centre fonamental en la difusió cultural i l’accessibilitat de la mateixa.

5. Actualitzar des del punt de vista tecnològic el sector, incorporant la regulació sobre les noves tecnologies (a les biblioteques, ampliant el concepte de llibre...).

6. Impulsar la col·laboració i la cooperació entre administracions en una matèria tan sensible com aquesta, assumint, a més, el plurilingüisme de l’Estat.

Els hàbits socials –en parlàvem fa pocs dies arrel de la llei d’igualtat- no són tan simples de canviar com pot ser aprovar un text legislatiu, però sí que penso que l’expressió de la voluntat general de tendir cap a una banda ajuda, i molt, a arrossegar mentalitats, costums, tradicions, hàbits, en definitiva. Esperem que la passió pels llibres, per la ficció, per les històries, les narracions... arrossegui cada cop a més gent.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

molt bon article Sra. Batet

jesús ha dit...

¿puede un gobierno incentivar a qué se lea mejor con una ley? ¿se pueden considerar por igual la lectura de entretenimiento y la reflexiva? ¿no son, por lo general, los libros que más éxito tienen los más circunstaciales y vanales? en otros términos, ¿sería digno comparar a Wagner con Chiqetete? luego, ¿por qué lo llaman leer cuando quieren decir distraer?
Un beso, y hasta pronto.