(Aquest article el vaig escriure conjuntament amb en Fèlix Larrosa, diputat per Lleida)
Els que vam defensar amb entusiasme el Tractat Constitucional érem conscients que malgrat imperfecte era el resultat d’un acord entre tots els Estats membres de la Unió Europea i, per tant, fruit dels equilibris i els interessos de diferents posicionaments. Era, amb claredat, un avenç cap a una Europa més forta i més cohesionada. Era el millor acord possible.
Tanmateix, el Tractat de Lisboa també és un avenç cap a una Europa política i una Europa social respecte el Tractat de Niça avui en vigor. Així, la valoració ha de ser i és positiva.
No ens volem estar, però, de fer una petita reflexió i és que aquells que recolzaven el sí de forma majoritària al text constitucional eren europeistes i aquells que recolzaven el no de forma majoritària eren euroescèptics; aquells que recolzaven el sí eren federalistes i els que recolzaven el no eren nacionalistes; els que recolzaven el sí eren progressistes i els que recolzaven el no eren conservadors. La contundència d’aquestes paraules hagués pogut sobtar fa un any, ara, coneixent el nou text del Tractat de Lisboa, és a dir, el text que ha sorgit després dels nos holandès i francès, ho podem fer sense complexes. Quins són els canvis introduïts? Eliminació de tota reminiscència constitucional, eliminació dels símbols europeus (himne, bandera...), canvi del nom del Ministre d’Exteriors per Alt representant, manteniment de la terminologia normativa en directives i reglaments en comptes de lleis i lleis marc o excloure el reconeixement explícit de la primacia del dret comunitari són alguns exemples. Fins a cert punt, un triomf dels euroescèptics, els nacionalistes i els conservadors, això és el que els nos a la Constitució europea ens han portat. Com deia l’altre dia Javier Valenzuela, periodista de El País “ens han tret la poesia i ens han deixat la burocràcia”.
Dit això, els i les socialistes, no ens resignem, seguim creient que malgrat les diferents visions que hi ha, hem de ser capaços d’avançar en la construcció d’una nova Europa sota un model federal, així, el factor clau de l’èxit consistirà en aprofundir en els valors que representa més que en els corses propis de les administracions i institucions que els han de gestionar.
Hem de repensar el missatge, hem d’incentivar el sentiment comú de pertinença, hem de posar en valor el que ens apropa més que el que ens separa. Europa ha de seguir essent aquell espai de justícia, aquell espai de respecte als drets i de promoció de les llibertats.
Volem doncs una Europa per i de les persones, volem construir una Europa que amb el coneixement, la promoció del talent i la innovació, equipari drets i benestar.
En definitiva, volem una Europa cohesionada socialment, integradora i avançada que sigui un referent per tots aquells homes i dones que hi vivim. La voluntat ciutadana de construcció europea serà la poesia d’aquest projecte i per això tots hi estem implicats i tots en som responsables.
Article publicat als diaris de La Mañana i Bondía
1 comentari:
Es evident que perquè existeixi el futur, el nostre sistema materialista, de treball i consum necessita fer un canvi. Per sostindre el nostre planeta però ademés per assolir una societat amb la LLIBERTAT com a motor i que sigui sana, pacífica i poguem conviure entre tots en armonia, només cal fer una reflexió molt simple:
Què passaria si el nostre dret d´empara, no s´aturés als divuit anys?
Amb urgència.
www.lleipau.com
Publica un comentari a l'entrada