COMPARTIM OBJECTIUS PERÒ MANTENIM SOBIRANIA PRÒPIA

Fa uns dies l’executiu va rebre la Secretària d’Estat nord-americana en una visita feta a Espanya. Donat l’interès recíproc dels dos països en alimentar una sintonia fluida el viatge de Condoleezza Rice és una prova més de la normalitat de les relacions entre dos països occidentals que en allò essencial estan d’acord i que en allò concret es mouen, es posicionen, opinen o prenen decisions amb la llibertat i la sobirania que tots volem pels nostres Estats.

Quan parlo de compartir l’essencial em refereixo a coses com la vocació transatlàntica, els valors, els objectius estratègics, pertànyer a institucions de rellevància com l’OTAN (per cert, el dilluns vam celebrar el 25è aniversari de la nostra entrada a l’OTAN en un acte al Congrés), mantenir en vigor tractats bilaterals que contribueixen de forma important a la política de seguretat dels Estats Units i d’Espanya o tenir estrets interessos comercials que no fan més que posar de manifest la confiança mútua en les oportunitats econòmiques d’ambdós països.

Molt podríem reflexionar sobre les relacions entre Espanya i els EEUU, però més enllà de la relació militar que tots tenim al cap a través de l’OTAN, també és important la relació política. Una relació de respecte, de saber escoltar a l’altre, de capacitat empàtica i d’acceptació de la diferència en la definició de les pròpies polítiques exteriors és fonamental.

En aquest marc, sens dubte, hi ha al menys un tema que exigeix una relació bilateral forta i intensa, de mutu respecte: Amèrica Llatina. Compartim, en aquesta regió, uns mateixos objectius:

· Enfortir la democràcia
· Consolidar el respecte dels drets humans
· Establir un marc de plena seguretat jurídica o
· Promoure una economia de mercat oberta i competitiva

Precisament, des del meu punt de vista, la recerca d’aquests objectius comuns és una raó clara que ha de contribuir que Espanya i els EEUU enforteixin la seva cooperació, perquè plegats tindrem més força, major impacte i millors resultats.