DE NOU DISCUSSIÓ AL CONSELL D’EUROPA SOBRE KOSOVO

Abans de parlar de Kosovo vull felicitar en Lluis Maria de Puig, senador socialista i gironí per la seva elecció com a President de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa. Entre les delegacions de 47 països que pertanyen al Consell aquesta presidència crec que mostra ser un triomf dels socialistes, de Catalunya i d’Espanya. És just reconèixer-ho.

Per segona vegada en menys d’un any el plenari de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa va debatre el tema de Kosovo amb la presentació d’un Informe on s’intentava establir un posicionament unànime de la institució respecte el tema. Lord Russell, el ponent de l’Informe, va presentar un text tendint al reconeixement de la necessitat de declarar independent la regió kosovar. Amb l’aprovació de nombroses esmenes el text va acabar aprovant-se de forma certament desvirtuada, fins el punt que la delegació sèrbia estava més contenta que el propi ponent. Dit sia de pas, també la delegació espanyola es trobava més còmode amb el resultat final.

Hi ha tres elements que caldrà que la Comunitat Internacional eviti, sigui quina sigui la seva posició respecte l’estatus més adequat per la regió de Kosovo. Les prioritats o les franges roges a combatre passen necessàriament per aquests tres elements, com deia:

1. que la solució que s’ofereixi o s’acordi no suposi un nou conflicte armat. Per a la qual cosa serà segurament imprescindible que les dues parts estiguin disposades a acceptar la solució o si més no a donar garantia de no encetar cap camí per la via de la violència. L’estabilitat de la zona afecta a tota Europa.
2. que la solució no suposi més opressió per cap ètnia. De fet, que la solució doni garanties a totes les minories ètniques a ser respectades. Provocar nous fluxos migratoris i noves rancúnies sembla que no és la via més intel·ligent. Són massa les generacions perdudes que aquests països i aquests territoris porten acumulats damunt les seves espatlles.
3. que la solució eviti també que el territori de Kosovo es constitueixi com un paradís pel tràfic il·legal d’armes, drogues, etc. No podem permetre que al bell mig d’Europa hi hagi una àrea descontrolada, o un Estat inviable, on institucionalment no es pugui fer front a l’essència de la democràcia i al control de la delinqüència.

Un cop establert de manera objectiva quin escenari seria totalment inacceptable volia afegir una reflexió més que caldria tenir en compte, i és que Sèrbia ha apropat la seva posició moltíssim, acceptant, de facto, la independència “interna” de la regió de Kosovo. El govern serbi està disposats a atribuir un grau d’autogovern extens, amb autonomia respecte els tres poders de l’Estat (legislatiu, executiu i judicial) i l’únic que demanen es que des del punt de vista internacional es mantingui la unió del territori. Per contra Kosovo planteja el desig de sobirania i independència total, sense que això sigui negociable. Certament, crec que ancorar-se en un posicionament desvirtua per complert la negociació en si. L’acord es fa impossible quan un es mou, però l’altre es manté immòbil.