Alguns s’aproximen a la política des del tacticisme, amb uns objectius: desgastar al govern (per a la qual cosa quan pitjor vagin les coses millor) i intentar fer perdre alguna votació al grup parlamentari socialista per sortir a corra cuita a fer declaracions als mitjans per dir: veieu què sols estan?. És igual el que he acabat votant i si és coherent amb el que he defensat alguna vegada, el cas és aprofitar l’oportunitat.
Amb tot, el que personalment vaig trobar més divertit del debat de l’Estat de la Nació, van ser les justificacions de manca de temps per presentar propostes que reiteradament va argüir el Sr. Rajoy. No sé, em va abocar als alumnes que en un examen deixen pel final la pregunta que no se saben i posen una nota al professor: “ho sento, no tenia temps de desenvolupar aquesta resposta”. És tendre, però inequívoc el perquè del buit.
D’altres s’aproximen a la política des de la responsabilitat i l’anàlisi. Un dels principals problemes que té Espanya i que s’ha posat de manifest en aquest moment de crisi econòmico-financera és la poca estabilitat en l’ocupació: en 15 mesos hem passat d’una taxa d’atur del 8% a una de més del 17%. És clar, per tant, que hi ha un problema estructural, més enllà del conjuntural. Ens cal un nou model de creixement econòmic, allunyat de la construcció i posant èmfasi en la producció d’energies renovables i la utilització més àmplia de les tecnologies de la informació, per retornar així a un creixement sostenible.
Hi ha unes bases importants que s’estan construint des de 2004 tot prioritzant inversions en determinats sectors a la recerca d’aquest objectiu: multiplicar per dos els recursos en matèria educativa; multiplicar per tres els recursos destinats a I+D+i; i destinar més de 6.300 milions d’euros a promoure les energies renovables són tres bons exemples.
Així, més enllà de les mesures immediates, que sens dubte també calen, per generar ocupació de manera accelerada: fons estatal d’inversió local, ajuts directes per a la compra d’automòbils, pla VIVE... també cal treballar per un horitzó de futur del nostre país que suposin un autèntic canvi de paradigma del nostre sistema econòmic: promoure la llei de lliure accés i exercici de les activitats de serveis; un pla per a la creació d’empreses en 24 hores; la reforma dels organismes reguladors sectorials; un sistema fiscal que afavoreixi el lloguer i no la compra d’habitatges, inversió en noves tecnologies, una economia sostenible, en definitiva urgeix.
Per a la posada en marxa de cadascuna de les mesures que el govern anuncia els ulls els tenim clavats en els ciutadans. Tot l’esforç serà per pal·liar els efectes immediats de la crisi i, en paral·lel, per construir un sistema més garant a llarg termini.
Amb tot, el que personalment vaig trobar més divertit del debat de l’Estat de la Nació, van ser les justificacions de manca de temps per presentar propostes que reiteradament va argüir el Sr. Rajoy. No sé, em va abocar als alumnes que en un examen deixen pel final la pregunta que no se saben i posen una nota al professor: “ho sento, no tenia temps de desenvolupar aquesta resposta”. És tendre, però inequívoc el perquè del buit.
D’altres s’aproximen a la política des de la responsabilitat i l’anàlisi. Un dels principals problemes que té Espanya i que s’ha posat de manifest en aquest moment de crisi econòmico-financera és la poca estabilitat en l’ocupació: en 15 mesos hem passat d’una taxa d’atur del 8% a una de més del 17%. És clar, per tant, que hi ha un problema estructural, més enllà del conjuntural. Ens cal un nou model de creixement econòmic, allunyat de la construcció i posant èmfasi en la producció d’energies renovables i la utilització més àmplia de les tecnologies de la informació, per retornar així a un creixement sostenible.
Hi ha unes bases importants que s’estan construint des de 2004 tot prioritzant inversions en determinats sectors a la recerca d’aquest objectiu: multiplicar per dos els recursos en matèria educativa; multiplicar per tres els recursos destinats a I+D+i; i destinar més de 6.300 milions d’euros a promoure les energies renovables són tres bons exemples.
Així, més enllà de les mesures immediates, que sens dubte també calen, per generar ocupació de manera accelerada: fons estatal d’inversió local, ajuts directes per a la compra d’automòbils, pla VIVE... també cal treballar per un horitzó de futur del nostre país que suposin un autèntic canvi de paradigma del nostre sistema econòmic: promoure la llei de lliure accés i exercici de les activitats de serveis; un pla per a la creació d’empreses en 24 hores; la reforma dels organismes reguladors sectorials; un sistema fiscal que afavoreixi el lloguer i no la compra d’habitatges, inversió en noves tecnologies, una economia sostenible, en definitiva urgeix.
Per a la posada en marxa de cadascuna de les mesures que el govern anuncia els ulls els tenim clavats en els ciutadans. Tot l’esforç serà per pal·liar els efectes immediats de la crisi i, en paral·lel, per construir un sistema més garant a llarg termini.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada