dimecres, de maig 23, 2007

SI NO FOS SOCIALISTA... TAMBÉ VOTARIA JORDI HEREU

Un Alcalde: una persona, un ciutadà i un barceloní, en primer lloc, líder també, polític, amb idees, sensible, format, intel·lectualment sòlid, amb pensament propi, amb il·lusions, amb valors, honest, que sap escoltar, amb l’empenta de la joventut, però amb experiència de govern, amb sentit comú, i amb un somriure que o bé et captiva o bé et contagia... es pot pensar en un millor perfil d’Alcalde? Una persona que gaudeix amb la gent, discutint, convencent i deixant-se convèncer amb arguments, dialogant, que es creu el que diu i el que proposa, que admet la pluralitat de pensament, que no imposa, que no sap el que és el sectarisme, que té un concepte de ciutat al cap i sobre els papers. Qui més pot fer una radiografia detinguda dels barris i carrers i alhora una projecció de vista d’ocell, de “google earth” de Barcelona?

Quan pensa en la ciutadania, no ho fa com un ens abstracte, ni com una bossa de votants, sinó que realment la capacitat empàtica queda palesa cada dia. Quan parla de qualitat de vida, de millorar la vida de la gent i d’aconseguir des de la gestió pública més felicitat no és retòrica, al darrera hi ha noms concrets.

Cap racó de la ciutat no vol que se li escapi i tots ells són els més importants, perquè cada ciutadà, cada retall de vida, cada passió, desig o necessitat mereix cura i ser escoltat. Aquesta sensibilitat i reconeixement de la ciutadania queda combinada amb el rigor, l’eficiència, la capacitat de gestió i de decisió, la determinació en el lideratge i l’assumpció de responsabilitats per les decisions preses i executades. Un Alcalde i un projecte que toca de peus a terra, com diu ell.

Ni en aquesta campanya, ni en la figura de l’Alcalde, no hi ha engany, ni promeses buides de contingut: hi ha projectes i polítiques i pressupost assignat. També hi ha tenacitat i voluntat d’arribar a les utopies, perquè sense elles no hi ha futur, no hi ha progrés.

Cal, però, responsabilitats compartides. Es compte amb la ciutadania com a interlocutor madur, que també assumeix reptes i deures, que exigeix, però dóna a través del compromís cívic. Per això Hereu ens parla de projecte col·lectiu.

En campanyes, ja se sap, tots s’hi esforcen, però no cal ser un analista fi per adonar-se quina és la millor cara, el millor somriure i el millor cap que pot representar la nostra ciutat. Barcelona és i serà la prioritat de Jordi Hereu i això ho sabem els que l’hem mirat 5 minuts al fons dels ulls.
Reprèn la il·lusió en la democràcia, en el teu dret al vot i exerceix-lo!!!

3 comentaris:

filón ha dit...

Buenas noches Meritxell Batet... ante el triunfo en las elecciones del partido popular y las consecuencias que ello podría acarrear, siendo franca, qué opina del futuro del PSOE. Le pediría que demostrase franqueza escribiendo una buena entrada para este blog y también me encantaría que mencionase el nuevo partido encabezado por Rosa Díez y Fernando Savater. ¿No le parece interesante una propuesta que unifique tendencias quedándose en el utópico centro?
Sin dudame parece un anteproyecto intereante y que esperaré con cautela a ver como toma forma en los próximos meses.
Un saludo.

A.Orte ha dit...

En Jordi té una gran virtut, que és treure el millor de sí mateix quan improvisa, quan deixa anar la seva idea de la ciutat. Faria bé el PSC de no fer-lo dubtar, de no envoltar-lo d'influències que li diguin "què bo ets". Només d'aquesta manera s'evitaran els problemes que van tenir amb el Joan Clos.En tot cas, envolicar els candidats amb un discurs a vegades buit és un mal endèmic de la classe política que sota el meu punt de vista és la causa de l'abstenció a les ciutats grans. On el discurs és menys important i les concrecions guanyen terreny la gent no està deixant d'anar a exercir el seu dret.

Roger T. ha dit...

Jo, a l'Hereu, més aviat el veig com un personatge apàtic, que sembla com perdut, que no acaba d'estar ubicat. Tot i aíxí, no tinc cap dubte que serà millor que el Clos -un ser inefable, aquest sí que està perdut. Per cert, tu que cantes alabances a l'Hereu, què en penses que el partit socialista posi habitualment a l'Ajuntament alcaldes que no han estat elegits per la ciutadania?? No és, això, potser, una falta de respecte a la democràcia, a la seva essència?? Filón, sens dubte que el nou partit de Fernando Savater, un ultraespanyolista que propugna l'odi ètnic i la imposició d'Espanya-Castella sobre les altres cultures del territori, serà una gran aposta... Bé, salutacions.